La Calamintha i l'Olivarda

Amb aquesta nova entrada, que potser activem una mica més tard del que haguéssim volgut, "rendim tribut" a dues plantes autòctones i silvestres que, a més d'alegrar-nos la vista, alimenten als seus inquilins. Ambdues floreixen a finals de l'estiu i són molt populars entre els insectes. I és ben curiós com la natura no deixa de sorprendre'ns i així, en una època de l'any on no hi ha molta planta en flor, és com si els passes el torn (la tanda) a l'olivarda i a la calamintha i digués: ara us toca a vosaltres. En aquesta ocasió hem preparat una entrada senzilla, amb algunes fotografies i fragments de vídeos per tal que les identifiqueu i observeu alguns dels inquilins. I, de pas, aprofitem per deixar quatre apunts o característiques de cadascuna ... La Calamintha (Clinopodium vulgare), és una planta entre petita i mitjana (entre 20 cm i 70 cm), semblant a la menta i a l'orenga silvestre amb flors roses amb tonalitats liles. És aromàtica, la seva olor és una barreja de les dues. Tot i ser una herba perenne, escampa les llavors i, si es deixa fer, s'estén força. La trobareu a tots els jardins que cuidem. Nosaltres procurem que es mantingui perquè sabem que és una planta molt útil. Aquest any hi ha hagut molta al jardí de l'escola Nàutica. Ha estat un plaer gaudir-ne i observar-la. L'Olivarda (Dittrichia viscosa) també és una planta perenne d'una mida més gran (pot arribar a un metre i mig). Es ramifica en unes tiges llargues amb moltes flors grogues que s'intercalen entre les fulles. Aquestes són peludes i enganxoses i desprenen una olor semblant a la càmfora. És una espècie amb un important valor ambiental perquè ajuda a controlar algunes plagues i, alhora, és l'hàbitat de desenes d'insectes. És molt resistent a la sequera. Nosaltres les tallem a l'hivern i elles tornen a brotar a la primavera. La podeu trobar per molts dels camins de Vilassar de Mar, com el del darrere del jardí Lluís Companys, el Parc dels Ocells, omplint-los de colors grocs i també la trobareu en tots els nostres jardins, incloent-hi "el jardinet del gran plàtan". I fins aquí, de moment. Ara us convidem que visioneu tot seguit la nova entrada i us agraïm el vostre interès i atenció. Estem convençuts que aquests petits passos són bons per la Natura i, per tant, per tots nosaltres. Moltes gràcies i fins a la pròxima observació ...