Els alocs de la riera … detalls de la seva història

Tot caminant per la riera des del Passeig dels Pins fins a l’escola del Mar, hem pogut recomptar fins a 19 plantes d’aloc, setze a un cantó i tres a l’altre. I és un bon moment perquè es troben en plena floració. Es poden veure fàcilment, estan a les vores de la riera.

I com han arribat aquí? És una pregunta que ha trobat resposta, després d’una conversa amb en Neil ...

Ens ha comentat que fa al voltant d’uns vint-i-cinc anys, o potser una mica més, va veure a unes persones fent “alguna cosa” a la riera de la carretera que va a Cabrils. S’hi va acostar per parlar amb ells i es tractava d’un grup anomenat “Els Amics de la Riera” que havien plantat unes quantes “mates/plantes” d’Alocs des de l’escola del Mar fins a on es troba el pont de fusta que permet travessar la riera.

Confiant que plouria, van plantar-les als inicis de la primavera. Però no va ser així. Aquell any no va ploure i els responsables de regar-les tampoc ho varen fer ...

Per salvar-les i recuperar-les, en Neil ens comenta que van començar a regar-les dos cops per setmana, confiant que tard o d’hora plouria. Com ho van fer? ... doncs omplint garrafes de 8 litres, portant-les a mà i regant planta per planta. I així durant tot l’estiu ... semblava que les plantes estaven salvades.

Al setembre van arribar les primeres pluges i, com molts de nosaltres sabem, setembre podia ser un mes on la riera baixés bastant plena. I així va succeir. Alguns veïns van riure pensant que l’aigua arrancaria les plantes i que tota la feina feta no serviria de res. Però no va ser així ... Per què?

Els alocs van sobreviure i no van ser arrossegats per les fortes aigües fent valer una de les seves principals característiques: la flexibilitat. La força de l’aigua les tomba i els hi passa per sobre, per això són plantes de les rieres.

Amb el pas del temps, moltes de les plantes originals es van perdre, però estem contents per totes les que encara hi són i que, en aquests moments estan molt “guapes”

Valia la pena l’esforç que va suposar regar-les i ajudar-les ...

Creiem que si quan aneu caminant per la carretera de Cabrils gireu la vista cap a la riera, encara que alguns de vosaltres hagueu d’aixecar la mirada dels mòbils,  tindreu la sort de contemplar unes flors en formes d’espigues molt flairoses i vistoses, d’un color blau – lilós molt especial  que ens mostren les delicades formes de la natura.

Us compartim diferents instantànies dels alocs perquè els pugueu observar de més a prop, amb molta més cura, cadascun dels petits detalls i, de pas, detecteu alguns dels seus inquilins.

SI us hi fixeu, estan aquí mateix … per l’escola del Mar, per la carretera de Cabrils, des del bus de línia, sota els edificis … des de la riera … endavant ....

Benvolgudes i benvolguts ...

Que bé si heu arribat fins aquí.

Aviat tornem amb una pròxima entrada.

Si en voleu proposar alguna en concret, procurarem preparar-la.

Moltes gràcies per col·laborar amb nosaltres.