I de com la natura en té cura dels seus inquilins
Estem en plena tardor de 2024 i fent una volta pels jardins silvestres de Vilassar de Mar, en observar els diferents arbustos i els seus fruits, hem pensat a compartir una nova i senzilla entrada en el nostre blog.
Temps enrere vam plantar arbustos autòctons pensant que, d'una banda, la seva floració beneficiaria als insectes que s'hi acostessin, com ara les papallones, les abelles, i, d'altra, perquè els seus fruits alimentarien durant la tardor i l’hivern les especies d’ocells que s’acosten als jardins: mallerengues, tallarols, pardals, merles, estornells ... També ho vam fer perquè són plantes que resisteixen molt bé les sequeres, com la que es viu darrerament, tot i les últimes pluges.
Hem preparat l'entrada que podreu veure tot seguit a partir de les fotografies de tres d'ells:
Arc blanc (Crataegus monogyma), també coneguda pels noms de Cirereta de Pastor, Espí Blanc, Espinal, entre d’altres. És una planta punxosa, que perd les fulles. Habitual en el camp tan com plantes solitàries com per fer tanques als camps. Amb l’agricultura industrial hem perdut moltes d'aquestes tanques que eren molt útils per a la biodiversitat.
A la primavera treu primer les fulles i després floreix. Les fulles són simples, alternes amb la base estreta i són característiques pels seus profunds lòbuls gairebé arrodonits. Els fruits són vermells i esfèrics, molt atractius i comestibles, aliment per a alguns dels nostres ocells.
Aranyó (Prunus spinosa), Arc negre, Prunell, Escanyagats. També és punxosa, perd les fulles. Podem dir que és “la germana del arc blanc” perquè també serveix per fer tanques. En aquest cas primer floreix primer, de febrer a maig, i després treu les fulles. Aquestes són simples i alternes, amb el pecíol curt i lanceolada, amb els marges finament serrats.
Les baies (aranyons) son d’un color blau pruïnós i es fan servir per fer Patxaran i de l'escorça se'n feia tinta.
Gavarró (Rosa canina), Roser Silvestre, Tapaculs, Englatina. S’anomena així perquè la forma de les espines amb què està armat recorda els ullals d’un gos (d’un ca).
La floració té lloc entre maig i juliol, quan es formen unes flors delicades de color rosa. Cap al final de l'estiu o al començament de la tardor, els fruits maduren i són d'un color vermell brillant.
A les seves baies se'ls anomena "Escaramull" i s'utilitzen per fer tes, xarops, melmelades. Són riques en vitamina C i gaudeixen de certa fama per les seves qualitats curatives. Una darrera curiositat és el nom alternatiu de "tapaculs", que fa referència a la seva propietat antidiarreica.
Com heu pogut observar, hem compartit amb vosaltres una breu descripció de tres d'aquests fruits de la tardor.
Si us ve de gust, des d’aquí podeu visionar aquest recull de fotografies, però us proposem que us acosteu als Jardins per identificar els fruits dels que us hem parlat.
Benvolguts i benvolgudes, fins a una pròxima entrada ...
Comments