Els jardins silvestres de Vilassar de Mar
Uns espais urbans enjardinats i cuidats on, alhora, la Natura té llibertat per desenvolupar-se espontàniament, assilvestradament i lliurement.
Jardí de La Biblioteca
Vam plantar les primeres plantes, farigoles i romanís, el setembre de 2010 i fins ara no hem parat. Actualment, juliol de 2020, encara en queden safates i testos de plantes, flors d'estiu, a la gespa de la biblioteca. I al llarg de tot aquest temps hem tingut primaveres amb esclats de color de flors silvestres i hiverns també colorits, perquè no i estius verds. Quan és l'època seca del nostre entorn.
La idea original era Naturalitzar l'espai el màxim possible, cobrir tot el ciment, tant el de l'edifici de la Biblioteca com el de la vall a tocar dels veïns. Fer-ho tot menys gris i més verd:
-
Protegint les finestres de la Biblioteca del sol creant ombres amb pèrgoles amb glicines, lligabosc, roses trepadores, vinyes i, en el cas de la façana dels nens, plantant una fila de bambú al llarg de l'entrada.
-
Donant refugi i alimentació pels ocells i altres animalets amb fruiters, arç blanc i aranyoner, aladerns, maduixes.
-
I fent l'entorn bonic, plantant roses que fessin olor i altres flors petites de tota classe, tant les que sembràvem com les que apareixien espontàniament.
També es van acollir les plantes que ja hi eren, les buguenvíl·lies del Xavi i la Josepa a la paret de la fundació Ernest Lluch, les hortènsies d'en Pep a la part posterior de la biblioteca i el llimoner de l'Ada, a la bardissa de l'espai dels nens amb arbusts perennes autòctons de Corma i les deu plantes de ceanothus d'en Ramon, de les quals només una va sobreviure, però quina una, impressionant!!
I coses curioses, com una olivera que va passar vint anys en un test i ara ha trobat el seu lloc i està molt agraïda, una bellesa. I vam sembrar nous que ara són nogueres petites: arribaran a la seva maduresa d'aquí 50 anys! Tenim temps
Deu anys després tot ha crescut molt. Podríem dir que és, gairebé, un jardí madur. Fa goig i a l'estiu. Potser a la tarda és un dels llocs més frescos. I, el més important, hi ha animalets, "gent petita", de tots tipus. Moltes de les nostres estimades abelles solitàries i borinots, aranyes i començo a veure saltamartins, tant de marrons com de color verd. Abans no n'hi havia!
Jardí Lluís Companys
El Parc dels Ocells
La idea era crear un espai natural al costat dels camps. El nom informal era Parc dels Ocellets, perquè havia de ser un lloc apartat on ells podrien fer els seus nius i, a les tardes, cantar des dels arbres o al sotabosc, sense que els molestéssim.
Per començar el jardí vam plantar quatre oliveres bastant grans, un lledoner, un cirerer i uns quants arbustos perennes a l'abril 2015. Un grup de nens i nenes de l'Escola del Mar va venir a ajudar a plantar la bardissa amb els arbustos perennes al llarg del jardí. També, com en el jardí Ernest Lluch, hem plantat arços blancs, aranyoners, murtes, saücs, etc. Com més flors i fruits de plantes perennes millor.
Donat que és el jardí més proper als camps, potser té més insectes? Potser sí. Per exemple, es pot veure en la quantitat de bitxos petits que volen al voltant dels fonolls en flor durant l'estiu. Com ens alegra veure tanta gent petita!
Intentem que hi hagi flor tot l'any, tant perennes com anuals. Al final de l'hivern i a principis de primavera està ple de margarides grans de flor groga...
Jardí de l'Escola Nàutica
El jardí de l'Escola Nàutica connecta el parc infantil amb el carrer que baixa des de l'Escola del Mar. En aquest sentit, el jardí és un camí de pas. I que millor que un passeig amb pèrgola, enjardinat a cada costat, perquè les nenes i els nens puguin veure una mica de Natura anant cap a l'escola o tornant cap a casa. Per la mateixa raó, també vam decidir plantar arbres fruiters públics: perers i pruneres.
La pèrgola es va muntar a finals de l'hivern de 2017. Les glicines, les parres i els fruiters els vam plantar el dia 5 d'abril de 2017. Cinquanta nens i nenes de P5 de l'Escola del Mar van venir a ajudar-nos a plantar els fruiters. Cinc nens per cada arbre i un, dos o tres dins dels forats.
A tocar dels veïns, per la part de dalt de les roques, vam plantar cinquanta arbustos: vint-i-cinc arços blancs i vint-i-cinc aranyoners. Amb canyes tallades a les rieres de Vilassar de Mar, vam fer unes tanques rústiques i endavant per les flors.
Al costat del parc infantil Joan Monjo i Pons, davant de la biblioteca, trobem un plàtan molt gran. Al voltant de l’arbre, hi havia una mica de terra coberta per grava. A l’hivern 2017 vam començar a plantar-hi boixacs i caputxines com a prova. Van créixer bé i van sortir unes flors maques.
Ara, trobem en aquest jardinet més varietat de plantes. Hi ha els caps blancs, les ravenisses i els lletsons que van venir sols. També hi ha altres plantes que hem plantat com l’herba de Sant Jordi (Milamores en castellà) o les borratges. A més, és una alegria trobar al jardinet plantes que han sembrat els ocells quan dormen a l’arbre i hi fan les seves necessitats. Per això hi trobem també unes oliveres petites, unes alzines, uns aladerns bastant crescuts i també un esbarzer petit i un espàrrec de bosc.
En aquest jardí, s’ha establert un cicle bastant natural.
A l'estiu, s’asseca gairebé tot: no queden ni flors ni plantes. Algunes, com les caputxines, es moren i deixen les seves llavors. Altres aguanten la sequedat i es queden com dormint, és el cas de l’herba de Sant Jordi, d’alguns boixacs i d’alguna cap blanc.
A la tardor, amb les pluges, tot torna a començar. Unes plantes revifen, altres germinen.
Quan arriba l'hivern comença la nova floració, que segueix durant la primavera. I a l’estiu, les plantes es tornen a assecar una altra vegada...i així comença un nou cicle
Podem dir que és un jardí gairebé sostenible. Només necessita que l’ajudem amb una mica d’aigua quan fa falta i que netegem les fulles del plàtan a l'hivern.
El jardinet del gran plàtan