Amb la calor de l’estiu arriba la floració d’una planta característica dels ambients mediterranis, i especialment dels marges de les rieres com les que tenim a Vilassar i a tot el Maresme. Es tracta de l’aloc (Vitex agnus-castus).
Els alocs eren molt abundants a les nostres rieres, però malauradament cada vegada n’hi ha menys, degut a la degradació dels seus hàbitats i a la presència d’espècies invasores com la canya. De fet, molts dels alocs que veiem han estat plantats recentment, en un intent de recuperar aquesta espècie. A Vilassar, els podem veure per exemple a la riera de Cabrils, i també n’hi ha de plantats a la vorera del costat de l’escola que porta el seu nom, “Els Alocs”.
L'aloc té unes fulles compostes, palmades (en forma de mà, amb 5 o 7 “dits”), i unes flors petites i blaves que s’agrupen en unes espigues molt vistoses al final de les tiges. Aquestes flors atreuen multitud d’insectes afamats de nèctar, doncs moltes altres plantes ja han perdut les flors en aquestes dates.
Com veureu a les imatges, passejant una estona entre els alocs es poden veure molts tipus diferents d’insectes, tots ells beneficiosos pel seu paper com a pol·linitzadors.
1 – Alocs a la riera de Cabrils
2 – Els alocs són fàcils de reconèixer, per la forma de les seves fulles i les seves vistoses flors blaves
3 – Les flors dels alocs atreuen multitud d’insectes durant els mesos d’estiu
4 – Alocs competint per l’espai amb les canyes invasores (Arundo donax)
5 – Una de les abelles més freqüents entre els alocs és l’Anthidium florentinum, un tipus d’abella solitària amb aspecte de vespa
6 – Abella del gènere Amegilla, també solitària.
7 – Halictus scabiosae, una altra espècie d’abella solitària que podem trobar en una gran varietat de flors
8 – El borinot comú (Bombus terrestris) també és fàcil de veure. Com altres abelles, té uns pèls especialitzats a les potes del darrere per carregar el pol·len que recull a les flors.
9 – El borinot negre (Xylocopa violacea) també es coneix com a abella de la fusta perquè fa els seus nius a la fusta en descomposició. Malgrat el seu tamany, no és agressiu.
10 – La vespa de galet (Megascolia maculata) és un dels himenòpters més grans d’Europa, tot i el seu aspecte amenaçant tampoc és agressiva.
11 – Petita mosca de la família dels conòpids. Les seves larves són paràsites d’abelles i vespes, mentre que els adults s’alimenten de nèctar.
12 – Papallona blanqueta de la col (Pieris rapae), una de les més habituals en el nostre entorn.
13 – Papallona migradora dels cards (Vanessa cardui)
14 – Papallona blaveta dels pèsols (Lampides boeticus)
15 – Zelus renardii pertany a la família dels redúvids, també coneguts com “xinxes assassines” doncs s’alimenten d’altres insectes que atrapen per sorpresa quan venen a menjar a les flors. En aquest cas és una espècie invasora, d’origen americà, que en els darrers anys s’està estenent per Europa.
Comentarios