Aquest any ha estat un bon any per observar i gaudir dels conillets. En tots els jardins hi trobareu força d'ells. I pels borinots ha estat un regal, ja que els hi va de meravella tot el nèctar que aquestes plantes els hi ofereixen.
Podem dir que el borinot (Bombus) i el conillet (Antirrhinum majus) fan una molt bona parella.
D'una banda, veureu que les flors són d'un color rosa fúcsia, més o menys intens, i que té senyalitzada l'entrada al pol·len amb un punt groc o blanc. D'altra, els borinots tenen el pes necessari i la destresa suficient per a poder accedir per la “porta” i xuclar el nèctar dolç que hi ha a l'interior. I aquest, en marxar a una altra flor, s'emporta el pol·len enganxat a la seva esquena possibilitant que la planta es reprodueixi en un altre espai.
Una mostra de generositat compartida ...
En el vídeo que us presentem en teniu una mostra, però, si us acosteu pels jardins silvestres de VdM, podreu gaudir-los "en primera fila i en versió original"
Endavant, us esperen ...
Ah!, un momentet, que us volem dir alguna cosa més ...
Quant als conillets, us direm que també se'ls coneix amb els noms de boca de conill, boca de dragó, cans, gatets, gossos, vedells ... i que el seu nom científic és Antirrhinum que significa "semblant al nas". En el vídeo veureu que una part de la flor està dividida en dos llavis. Quan el borinot fa pressió en el superior, els llavis se separen i la flor pren tot l'aspecte de la boca o morro d'un animal, per on es fica el borinot. Sapigueu que els conillets es fan als murs, als talussos, als llocs rocallosos ... i algunes varietats són conreades als jardins. I pel que fa als borinots us direm que aquest nom fa referència als insectes que brumen, brunzeixen o borinen, que és aquell so tan característic que sentim quan els veiem volant. És un insecte que té un cos massís i pelut, de color negre i amb unes bandes que poden ser de color groc, blanc i, en alguns casos, taronges. Tenen una llengua llarga, amb forma de tub, amb la que xuclen el nèctar de les flors. I en els pèls que tenen al voltant del cos, atrapen el pol·len i, raspallant-se, el dipositen en unes cistelles que tenen en les potes posteriors, facilitant la pol·linització. Curiositats que ens ajuden a conèixer una mica més el nostre entorn ...
Comments