S'atribueix a Einstein la frase: "Si l'abella desaparegués de la superfície del Globus, a la Humanitat només li quedarien quatre anys de vida. Sense abelles no hi ha pol·linització, ni herba, ni animals, ni éssers humans"
Certa o no la cita, possiblement seria més encertada si en lloc de "abelles" hagués dit "insectes pol·linitzadors", al·ludint a aquests anònims silvestres que actuen en solitari, pol·linitzant sense ordre ni concert les espècies més importants per a l'alimentació mundial, en benefici de nosaltres mateixos, els "Homo sapiens".
En aquesta anònima denominació d'insectes pol·linitzadors entren milers d'insectes que, en el desenvolupament de les seves curtes vides, allarguen les nostres amb el seu constant revoloteig de flor en flor, pol·linitzant espècies que, si no fos per ells, passarien per la natura sense deixar cap record ni cap producte.
Algunes d'elles pol·linitzen una sola espècie o gènere vegetal concret, i s'anomenen oligolèctiques. Però hi ha moltes més espècies que canvien d'una flor a una altra, les polilèctiques, sense buscar una aroma ni un color específic com, per exemple, l'abella de la mel.
Sembla que les abelles que hem filmat al jardí de la Biblioteca pertanyen a aquest segon grup, dins del gènere de les Amegilla. De moment, no ens ha estat possible identificar l'espècie concreta perquè aquest gènere està format per una mica més de 700 espècies. Imagineu la dificultat per fer-ho! Són abelles solitàries que no fan ruscs i es diuen excavadores perquè acostumen a formar nius independents a terra o en talusos.
Observant el vídeo amb detall ens ha sorprès la feina tan intensa que realitzen, tant amb les plantes de jardí com tenint cura d'elles mateixes. El moviment del seu cos, el cap estàtic i l'abdomen girant sobre si mateix, la llengua o trompa, la mandíbula, les antenes.
És fascinant que estiguin tan a prop nostre i que les puguem observar.
Meravellosa natura!
Agraïm a l'Albert Masó, el seu apreciat ajut per identificar les espècies que anem observant.
Gracies Jordi per captar les Amegilles. Estic molt il·lusionat perquè en altres anys no les havia vist i aquest any hi ha bastants. Sembla que els jardins funcionen - cada any hi ha més abelles solitàries i de més especies. Si deixem espai per la naturalesa, es va omplint creant un cercle virtuós (més plantes = més abelles = més plantes ...)
Tambe el nombre de fulles de rosa i glicina tallades es una mostra que hi ha moltes abelles tapisseres en les jardins
Ara el repte ès intentar fer el mateix amb les papallones