Fa uns dies, les persones atentes que passegen al voltant del parc Joan Monjo i Pons de Vilassar de Mar, i més precisament que passen davant del gran plàtan, poden veure uns elements nous. Amb els ulls ben oberts, es pot veure que, a dintre del jardinet que hi ha sota el plàtan, han aparegut un parell de cartells explicatius.
Per què hem posat aquests cartells? Per ajudar a fer que tothom prengui consciència que l'espai sota l'arbre és un jardinet, que per tant necessita que el respectem!
A més a més, hem volgut aprofitar l'espai per explicar quines són les plantes silvestres que creixen en aquest petit racó i de quina manera són una font d'alimentació pels pol·linitzadors, com les abelles.
CONILLETS
Planta dels camins del bosc. Rep desenes de noms populars (conillets, badocs, gatets, gossets, gossos, llops, sabatetes...).
Originària de part de Catalunya, Aragó i d'Occitània i subespontània a la Serra de Tramuntana de Mallorca. S'ha estès per l'home en gran part d'Europa occidental i central.
El borinot és gairebé l'única abella que pot obrir la flor per buscar el nèctar. Ho fa amb el pes. Floreix a finals d'hivern i a la primavera.
CAPUTXINES
El nom vulgar deriva de la forma de caputxa (de monjo) de les flors. Originària d'Amèrica del Sud, de la serralada dels Andes des de Bolívia a Colòmbia, va ser introduïda a Europa pels jesuïtes al segle XVI.
És comestible, tant les tiges joves i les fulles i també les flors, que es poden utilitzar com a acompanyament de les amanides. Floreix de l'hivern fins a la primavera.
CAP BLANCS
Originària de la costa occidental del Marroc, les Canàries, Madeira i les Açores. Es troba a les zones costaneres de zones temperades d'Europa.
Surt amb les primeres pluges de la tardor i creix sol.
Produeix una gran quantitat de nèctar, per això fa olor de mel, i és molt interessant per al control biològic dels nostres jardins. Les tiges joves poden ser consumides en amanida.
Floreix de l'hivern fins a la primavera.
HERBA DE SANT JORDI
Planta originària del sud d'Europa, Àsia Menor i nord d'Àfrica. És perenne i pot aguantar tot un estiu bastant sec. Popular entre les papallones. Les fulles es consumeixen en amanida o cuites com verdures. Exerceix un efecte similar a la valeriana i és antiespasmòdica. Floreix a la primavera.
ALADERN
Arbust perenne típic de la vegetació mediterrània i les Illes Canàries. Fa fins a dos metres d'alçada, però sovint és més baix. Un arbust comú en els boscos de Catalunya. Aquí han estat sembrats per un ocell que visitava el jardí. Floreix a la primavera i els ocells es mengen els seus fruits.
BOIXAC
Planta que s'ha utilitzat en la regió mediterrània des de l'època dels antics grecs i coneguda pels hindús i els àrabs per les seves qualitats terapèutiques.
Flors grogues o taronges. Font de pol·len durant l'hivern. Floreix de l'hivern fins a la primavera.
BORRATJA
Planta, silvestre o conreada, originària de la zona mediterrània europea i de l'Àsia Menor. Creix en terres baixes i sòls sorrencs ben assolellats. És un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes.
Flors blanques o blaves. Font de nèctar per les abelles. Floreix a finals d'hivern i a la primavera.
RAVENISSA GROGA
Cosina silvestre de la col i coliflor. També neix sola pels llavors deixats de l'any anterior. És una planta que agrada als insectes petits. Es troba a tot Europa del sud-oest i Subatlàntics. Floreix de l'hivern fins a la primavera.
Per últim, us deixem aquí una vista del jardinet en plena floració.
Gràcies Laura.